Respostes del FEM un cafè...sobre els requisits d'informes psicològics a víctimes d'abusos sexuals?

La Sra. Conxita Cartil, convidada al FEM un cafè...sobre els requisits d'informes psicològics a víctimes d'abusos sexuals? ens ha fet arribar un breu resum de les respostes a les preguntes que li van ser plantejades:

1.En la majoria d’ocasions, tant si es tracta de suposats abusos a una dona com si es tracta d’abusos a un menor, la seva declaració es converteix en l’única prova de la que es disposa, ja que moltes vegades no hi ha evidències físiques.

És més fàcil, en el moment d’entrevista per part del psicòleg amb la víctima, detectar quan menteix un menor que quan ho fa una dona? Aspectes com la quantitat de detalls aportats, l’estructura lògica del relat, absència de suggestió, espontaneïtat, etc, fan més fàcil esbrinar quan es tracta d’una invenció i quan de fets reals si la víctima és menor?

No hi ha distinció entre si la víctima és una dona o és un menor per esbrinar si menteixen. Depèn de l’edat del menor, si distingeix entre fantasia i realitat. També depèn de quan han passat els fets i les repercussions o seqüeles que hagin pogut tenir les víctimes. Hi ha proves específiques per la validesa de la credibilitat d’un testimoni que ha patit abusos sexuals (CBCA, SVA, SAL,...)  aplicables sense distinció d’edat ni gènere.

2.Hi ha algun indici, pista, o alguna manera de saber o intuïr pels que no som professionals de la psicologia que la víctima menteix, quan es dona, en el moment en què presta declaració davant el jutjat, tenint en compte la delicadesa del tema que està relatant?

Quan la víctima declara en el jutjat per primera vegada no es pot saber si menteix, s’han de tenir en compte els fets, les circumstàncies  i si hi ha dubtes demanar una exploració en la que inclogui un anàlisi de credibilitat del testimoni (veure la guia d’actuació del psicòleg del Col.legi de Psicòlegs)

3.- Quins són els passos i els requisits per a determinar mitjançant intervenció psicològica l’existència “molt probable” o “definitiva” d’abusos sexuals a una menor (preadolescent) quan:
 

     - Només comptem amb la declaració de la víctima menor.

     - Ha passat prou temps entre els fets i la denuncia (1 o 2 anys).

     - No hi ha cap element objectius principal o perifèric que acrediti els fets.(lessions, virginitat, testimonis,...).

Cal aplicar les proves abans esmentades sobre la credibilitat del testimoni, proves sobre les seqüeles (estrés post-traumàtic) i proves de personalitat si es considera necessari per part del professional psicòleg. 

4.¿Cuál es el porcetaje de fiabilidad del  informe psicólogico? ¿ En qué se basa para establecer el porcentaje de  fiabilidad?

 

No hi ha una fiabilitat del 100% en cap tipus de prova psicològica que es pugui aplicar ja que intervenen moltes variables que de vegades poden influir en els resultats i que  no són quantificables. Per exemple en la prova  d’anàlisi de credibilitat del testimoni la valoració va des de creïble a increïble passant per probablement creïble, indeterminat o probablement increïble. Les que donen més percentatge de fiabilitat són les proves de personalitat estandaritzades que mesuren l’índex de validesa de la prova (MCMI-III, 16-PF5, MMPI,...)

 

5.Qué pasa en casos de denominada ‘sumisión química’ (casos de violaciones tras ser drogadas con fármacos): que sustancias son los más habituales, como se pueden detectar en el cuerpo de la víctima, cuanto tiempo tardan habitualmente víctimas de este tipo de hechos en denunciar, que tipo de pruebas podemos proponer si actuamos como acusación/ como defensa.

 

Les substàncies utilitzades més habituals en els casos de “sumisión química” són el GHB (àcid gammahidroxibutírico) que s’utilitzava per el creixement muscular (ara està prohibit). Se presenta en líquid, incolor i sense gust que fàcilment es disolt en begudes i menjar. També es presenta en pols de color blanc amb càpsules o comprimidos. També es combina amb l’èxtasi. L’efecte és inmediat de 5 a 20 min. I dura fins a 4 hores.

Altres substàncies que s’utilitzen són les benzodiacepinas (sedants), éxtasi, cocaína i disolvents entre altres.

Per detectarles es pot fer per l’anàlisi de sang i orina dins de les 24 hores següents de l’ingesta o per anàlisi del cabell fins als 3 mesos.

La reacció de la víctima que l’ha ingerit és de recordar confusament, com si tingués una ressaca de beure molt. Cal veure després com li afecta a la víctima traumàticament.