FEM un cafè...sobre la Reforma de la Llei d'assistència Jurídica Gratuïta?

Us informem que la propera sessió del Cicle de Tertúlies "FEM un cafè...?" es celebrarà el proper 14 de desmebre a les 10h, sota el títol FEM un cafè...sobre la Reforma de la Llei d'Assitència Jurídica Gratuïta? a càrrec de la Sr. Miquel Puiggalí Torrentó, Coordinador del TOAD del CICAC.

El termini per a enviar les preguntes acaba el dia 9 de desembre.

Les preguntes d'aquest cafè són:

1. Si bé tothom te dret a una assistència jurídica en general, per norma, per què quan ens adonem que la petició d'advocat d'ofici és dilatòria del procediment, i res més ja que no hi defensa possible a fer, tot i així es designa un  advocat? és a dir, hi ha casos que per molt advocat que hi hagi designat la intervenció del lletrat és improductiva donada la fase en que es troba el procediment i l’únic objecte de la petició d'advocat és per allargar el procediment. NO seria millor denegar la sol·licitud per insostenible?




2. Cómo se hace para pedir un informe pericial previo a la presentación de la demanda?


3. Qué pasa si ningún perito judicial quiere hacerlo si es por el turno de oficio porque dicen que no cobran? Cómo se soluciona por parte de la administración?




4. Para el caso que no haya ningún perito que quiera hacerlo cobrando del turno de oficio, puede el interesado escoger un perito de libre elección?




5. Puede el interesado adelantar el pago del perito y pedir el reintegro a la administración? Si es afirmativo, dígame que formularios hay que rellenar, donde se entregan y cuál es el plazo de pago al perito?




6. Hay alguna forma de que el perito pueda cobrar una parte por anticipado? Si es afirmativo, dígame que formularios hay que rellenar, donde se entregan y cuál es el plazo de pago al perito?




7. Cómo lo hacemos cuando nos designan para presentar una demanda de incapacitación laboral para que nos designen un perito médico para que haga un informe sobre la incapacidad si, creo, que ni siquiera hay lista de peritos en el Juzgado de lo social?




8. En el caso que me designen como Administradora Concursal y el concursado tenga asistencia jurídica, podré cobrar de la Generalitat?




9. “Asistencia pericial gratuita en el proceso a cargo del personal técnico adscrito a los órganos jurisdiccionales, o, en su defecto, a cargo de funcionarios, organismos o servicios técnicos dependientes de las Administraciones públicas.” Cómo se articula para que algún funcionario haga de perito?




10. ¿En qué momento ya se puede exigir al beneficiario de justicia gratuita que pague las costas judiciales? Tengo entendido que es a partir de que hayan pasado tres años? ¿Desde cuando se cuentan estos 3 años…desde la fecha de la designa de oficio…o desde que el beneficiario comparece en el pleito ya sea actor o demandado..o dese que termina el proceso judicial….?




11. ¿Puede exigírsele al beneficiario el pago de costas judiciales dentro de los tres años si ha devenido a mejor fortuna…?Por ejemplo, en causa penal, en una ejecutoria pidiendo que se investigue a través de la Oficina Judicial si trabaja o tiene bienes….? Si aparece una nómina…entonces se embargaría.




12. Cuando se reclama constas a un beneficiario…¿hay que comunicarlo a la Comisión del Asistencia Jurídica Gratuita o debe recabarse algún dato de la misma. ?




13. ¿El hecho de tener reconocido el derecho a la asistencia jurídica gratuita impide legalmente tasar costas en proceso judicial? ¿Se pueden tasar pero debiendo guardar el auto que fija las costas para que pasen los tres años?


14. Quins son els beneficis, o en què millora el servei, els canvis realitzats en la organització de les guàrdies?


15. De cara a la previsió d'una manca de pressupost per tal de retribuir el servei, veu vostè factible la implantació d'un sistema mixte d'assistència jurídica gratuïta, és a dir, que una part dels honoraris les assumeixin els justiciables en proporció del mínim fins al màxim pagant en proporció una taxa corresponent a la Generalitat a un preu públic i que part la recaptació vagi encaminada a la nostra retribució sense ser una càrrega excessiva les arques públiques?

Respostes del FEM un cafè...sobre els requisits d'informes psicològics a víctimes d'abusos sexuals?

La Sra. Conxita Cartil, convidada al FEM un cafè...sobre els requisits d'informes psicològics a víctimes d'abusos sexuals? ens ha fet arribar un breu resum de les respostes a les preguntes que li van ser plantejades:

1.En la majoria d’ocasions, tant si es tracta de suposats abusos a una dona com si es tracta d’abusos a un menor, la seva declaració es converteix en l’única prova de la que es disposa, ja que moltes vegades no hi ha evidències físiques.

És més fàcil, en el moment d’entrevista per part del psicòleg amb la víctima, detectar quan menteix un menor que quan ho fa una dona? Aspectes com la quantitat de detalls aportats, l’estructura lògica del relat, absència de suggestió, espontaneïtat, etc, fan més fàcil esbrinar quan es tracta d’una invenció i quan de fets reals si la víctima és menor?

No hi ha distinció entre si la víctima és una dona o és un menor per esbrinar si menteixen. Depèn de l’edat del menor, si distingeix entre fantasia i realitat. També depèn de quan han passat els fets i les repercussions o seqüeles que hagin pogut tenir les víctimes. Hi ha proves específiques per la validesa de la credibilitat d’un testimoni que ha patit abusos sexuals (CBCA, SVA, SAL,...)  aplicables sense distinció d’edat ni gènere.

2.Hi ha algun indici, pista, o alguna manera de saber o intuïr pels que no som professionals de la psicologia que la víctima menteix, quan es dona, en el moment en què presta declaració davant el jutjat, tenint en compte la delicadesa del tema que està relatant?

Quan la víctima declara en el jutjat per primera vegada no es pot saber si menteix, s’han de tenir en compte els fets, les circumstàncies  i si hi ha dubtes demanar una exploració en la que inclogui un anàlisi de credibilitat del testimoni (veure la guia d’actuació del psicòleg del Col.legi de Psicòlegs)

3.- Quins són els passos i els requisits per a determinar mitjançant intervenció psicològica l’existència “molt probable” o “definitiva” d’abusos sexuals a una menor (preadolescent) quan:
 

     - Només comptem amb la declaració de la víctima menor.

     - Ha passat prou temps entre els fets i la denuncia (1 o 2 anys).

     - No hi ha cap element objectius principal o perifèric que acrediti els fets.(lessions, virginitat, testimonis,...).

Cal aplicar les proves abans esmentades sobre la credibilitat del testimoni, proves sobre les seqüeles (estrés post-traumàtic) i proves de personalitat si es considera necessari per part del professional psicòleg. 

4.¿Cuál es el porcetaje de fiabilidad del  informe psicólogico? ¿ En qué se basa para establecer el porcentaje de  fiabilidad?

 

No hi ha una fiabilitat del 100% en cap tipus de prova psicològica que es pugui aplicar ja que intervenen moltes variables que de vegades poden influir en els resultats i que  no són quantificables. Per exemple en la prova  d’anàlisi de credibilitat del testimoni la valoració va des de creïble a increïble passant per probablement creïble, indeterminat o probablement increïble. Les que donen més percentatge de fiabilitat són les proves de personalitat estandaritzades que mesuren l’índex de validesa de la prova (MCMI-III, 16-PF5, MMPI,...)

 

5.Qué pasa en casos de denominada ‘sumisión química’ (casos de violaciones tras ser drogadas con fármacos): que sustancias son los más habituales, como se pueden detectar en el cuerpo de la víctima, cuanto tiempo tardan habitualmente víctimas de este tipo de hechos en denunciar, que tipo de pruebas podemos proponer si actuamos como acusación/ como defensa.

 

Les substàncies utilitzades més habituals en els casos de “sumisión química” són el GHB (àcid gammahidroxibutírico) que s’utilitzava per el creixement muscular (ara està prohibit). Se presenta en líquid, incolor i sense gust que fàcilment es disolt en begudes i menjar. També es presenta en pols de color blanc amb càpsules o comprimidos. També es combina amb l’èxtasi. L’efecte és inmediat de 5 a 20 min. I dura fins a 4 hores.

Altres substàncies que s’utilitzen són les benzodiacepinas (sedants), éxtasi, cocaína i disolvents entre altres.

Per detectarles es pot fer per l’anàlisi de sang i orina dins de les 24 hores següents de l’ingesta o per anàlisi del cabell fins als 3 mesos.

La reacció de la víctima que l’ha ingerit és de recordar confusament, com si tingués una ressaca de beure molt. Cal veure després com li afecta a la víctima traumàticament.

Cafè sobre els requisits d'informes psicològics a víctimes d'abusos sexuals

Us adjuntem imatges de la sessió.

El proper FEM un cafè...? se celebrarà el 14 de novembre i tractarà sobre la Reforma de la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta. El convidat serà el Sr. Miquel Puiggalí Torrentó, Coordinador del Torn d'Ofici i d'Assistència al Detingut del CICAC.